dijous, 28 de febrer del 2019

M45



 Dades de la imatge:

  • Lloc: Observatoris de l'Agrupació a Àger, Gener/Febrer 2019
  • Equip:
    • Muntura Mesu 200
    • Telescopi Takahashi FSQ106
    • Càmera: ASI1600MM
    • Amb guiatge tub 60x215: càmera QHY6 
    • Filtres Baader 36mm
  • Imatges:
    • L: 55 x 300s
    • R: 16 x 300s
    • G: 22 x 300s
    • B: 25 x 300s
  • Tractament:
    • Sumades amb DSS
    • Processades amb Photoshop CS5


divendres, 30 de novembre del 2018

M42, el retorn d'un clàssic

Nebulosa d'Orió (M42) és la nebulosa per excel·lència, potser la més fotografiada i que ha enganxat a més astrònoms a l'afició de perdre hores de son.

La imatge va ser feta  des d'Àger, als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, el 17 de novembre de 2017.



Dades de la imatge:
  • Muntura Mesu 200
  • Telescopi Vixen ED81S 
  • Càmera Canon 450D sense modificar
  • 7x900 segons
  • 6x300 segons
  • 4x120 segons
  • 6x30 segons
  • Darks, flats i bias
  • Totes a ISO 400
  • Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5

dissabte, 5 de maig del 2018

M13, eixam d'estrelles

 


Dades de la imatge:

  • Muntura Mesu 200
  • Telescopi Vixen ED81S 
  • Càmera Canon 450D sense modificar
  • 49 imatges de 240 segons a ISO 400, total 2,6 hores
  • Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5

dilluns, 25 de setembre del 2017

Les Plèiades, M 45


Dades de la imatge:
Muntura Mesu 200
Telescopi Vixen ED81S 
Càmera Canon 450D sense modificar
4x300 segons
13x600 segons
Darks, flats i bias
Totes a ISO 400
Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5
Lloc de la foto Àger

diumenge, 28 de maig del 2017

Nebulosa fosca B 340


Dades de la imatge:
Muntura G41 (amb FS2)
Telescopi Vixen ED81S 
Càmera Canon 450D sense modificar
10x300 segons
2x600 segons
Darks
Totes a ISO 400
Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5
Lloc de la foto Àger

dilluns, 1 de maig del 2017

Nebulosa del Pelicà, IC 5070


Dades de la imatge:
Muntura G41 (amb FS2)
Telescopi Vixen ED81S
Càmera Canon 450D sense modificar
10x180 segons
12x600 segons
Darks, flats i bias
Totes a ISO 400
Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5
Lloc de la foto Àger

diumenge, 30 d’abril del 2017

NGC6888 Crescent Nebula

Feia temps que no tenia ganes de penjar una foto.

Aquesta foto de la nebulosa Crescent de la constel·lació del Cigne és molt suggerent, gràcies al fabulós camp d'estrelles que té, al estar situada al bell mig de la Via Làctia. Es pot apreciar la delicada transparència de la nebulosa, que tot i que la imatge li falta senyal per poder mostrar-la totalment, ja és suficient per apreciar la bellesa que te. 

Les dues estrelles de a dalt a la dreta mostren la gran diferència de color que poden tenir les estrelles tot i ser d'una magnitud força similar.  



Dades de la imatge:

  •  Muntura G41
  •  Telescopi Newton 200
  •  Càmera Canon 450D sense modificar
  •  Guiat QHY6 amb tub Scopos ED60
  •  Preses 17 x 300s a ISO 400 amb darks i sense flats, sumades amb DDS, processades amb StarTools i Photoshop


diumenge, 8 de febrer del 2015

Cometa Lovejoy C/2014 Q2

Els comentes passen i la majoria de les vegades els humans no els hi fem cap mena de cas. Rares vegades el cometa arriba a ser suficientment espectacular com perquè sigui notícia. Qui no voldria cada any veure un comenta com el Shoemaker-Levy 9  que va impactar amb Júpiter l'any 1994, o l'impressionant Hale-Bopp del 1997, icona dels comentes per a molts de nosaltres. La realitat ens ofereix altres espectacles molt menys impactants, però sempre interessants. L'any 2013 vaig poder veure des de Sabadell el PanStarrs, aquest any he pogut fotografiar el Lovejoy C/2014 Q2.

Els cometes són difícils de fotografiar. Són objectes generalment dèbils que a més quan estan aprop del Sol tenen un moviment propi prou important com perquè en una fotografia de llarga exposició es mostri com una línia. Cal doncs trobar l'equilibri entre una exposició prou curta perquè no l'afecti el moviment de l'astre i prou llarga per poder captar el màxim de llum que ens arriba de l'objecte.

La següent fotografia combina varies exposicions de 150 segons cada una. Al ser sumades respecte el comenta les estrelles apareixen com un seguit de punts que delaten precisament el moviment propi de l'astre respecte el fons d'estrelles.


En aquest cas el coma del comenta s'aprecia amb un to verdós prou intens, però per contra la seva cua es força difusa en el moment de la presa de la imatge. El coma es pot veure amb uns prismàtics amb certa facilitat si el cel es prou fosc, però la cua només es pot apreciar a través de la fotografia.

Informació de la imatge:

  • Lloc: Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.
  • Data: 11 de gener del 2015.  
  • Telescopi Newton 200, Muntura G41
  • Càmera Canon 450D
  • Sense seguiment
  • Exposició 150s
  • ISO 800
Sumades manualment i processades amb Photoshop CS5. 


diumenge, 20 d’octubre del 2013

IC434, el cavall de les nebuloses

Poques nebuloses tenen tanta bellesa plàstica com la IC434. Dins d'aquesta gran nebulosa brillant podem trobar altres elements que la fan molt especial. El més conegut és la nebulosa fosca del Cavall B33.

La nebulosa del Cavall és un dels objectes més fotografiats pels astrofotògrafs i de fet s'entén perquè la seva forma és clarament identificable i distingible per tothom. Aquesta nebulosa està situada a prop d'una de les estrelles principals de la constel·lació d'Orió. A la imatge, aquest estel és l'element més brillant que s'observa al centre. Es tracta de l'estrella zeta orionis o Alnitak. Si la busqueu a la constel·lació d'Orió la podreu trobar al seu cinturó d'Orió on és l'estrella de més a l'esquerra.

Aquest tipus de nebuloses són visibles gràcies a què els núvols de pols que les formen tapen altres parts il·luminades d'ella mateixa o d'altres nebuloses que sí que ho estan.


Aquesta imatge en blanc i negre mostra aquest conjunt. Va ser presa el desembre de l'any passat des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec. L'equip utilitzat va ser el següent:
  • Telescopi Scopos ED66, sobre muntura G41. 
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 8 Exposicions de 300 segons amb ISO 800.
  • Sumades amb DSS.
  • Processades amb Photoshop.
Com a detall ampliat del conjunt el dia següent vaig fer la mateixa fotografia però amb un altre telescopi. En aquesta ocasió la imatge va ser presa en color, cosa que fa que resulti encara més espectacular.


Característiques:
  • Telescopi Newton 200, sobre muntura G41.
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 1 sola imatge de 900 segons amb ISO 800.
  • Processada amb Photoshop.
Les dues imatges pateixen de diversos defectes que evidentment s'aprecien i que espero poder corregir en el futur. Els més evidents són:
  • Seguiment defectuós que es pot apreciar amb l'allargament de les estrelles més petites.
  • Coma provocat per l'òptica del propi telescopi i per no disposar de corrector.
  • Col·limació millorable del telescopi Newton. 



divendres, 19 d’abril del 2013

Time Lapse gastronòmic a la Casa Groga

Fer un Time Lapse no és difícil, però poder-lo fer des d'una casa amb totes les comoditats del món,  entre amics i tot gaudint d'un sopar... això és un privilegi majúscul!

Les imatges vas ser preses el dia 7 d'abril entre les 21:24 i les 00:39 del dia 8. En total són 235 fotografies. En elles s'aprecia clarament les constel·lacions de l'Óssa Major i de l'Óssa Menor. A l'extrem del braç d'aquesta última podem observar l'estrella Polar, que marca l'eix sobre el qual sembla giri tot el firmament. Es pot reconèixer fàcilment ja que és l'únic estel que sembla fix. De totes formes aquest també presenta una petita rotació pel fet de no estar situat exactament al centre del l'eix de rotació de la terra, cosa que fa que es mogui en un petit arc.


Dades de les fotografies:

Per muntar el vídeo s'han unit les 235 fotos a 15 frames per segon. Així en total surt un vídeo de 16 segons amb fotografies individuals amb les següents característiques:

- Càmera Canon 450D sobre trípode
- Objectiu Tamron 18-200 mm a 18 focal
- Obertura f 5,6
- ISO 800
- 25 segons d'exposició
- 25 segons d'interval entre cada fotografia
- Les imatges es van fer en RAW i van se processades en bloc amb Lightroom 4

Aprofitant la seqüència de fotografies he provat també una eina gratuïta que no coneixia i que serveix per  generar una imatge circumpolar a partir de les imatges fetes en seqüència. Aquesta eina és diu Startrails  i m'ha sorprès gratament. Tot i que les fotografies es van fer amb una separació entre elles massa gran, i això fa que a la imatge resultant acabin apareixent certs forats no desitjats a les traces deixades pels estels, estic content del resultat. Aquests forats es poden apreciar més a la part més allunyada del centre de rotació, allà on el moviment angular és més ràpid.

Si ens hi fixem també queda marcat el pas d'un avió i el d'un estel fugaç. L'estel apareix just a sota de la teulada de la casa.


Agrair als maitaners la seva companyia i molt especialment a la Gloria i el Jaume per ser uns amfitrions esplèndids.