Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canon 450. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canon 450. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de novembre del 2018

M42, el retorn d'un clàssic

Nebulosa d'Orió (M42) és la nebulosa per excel·lència, potser la més fotografiada i que ha enganxat a més astrònoms a l'afició de perdre hores de son.

La imatge va ser feta  des d'Àger, als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, el 17 de novembre de 2017.



Dades de la imatge:
  • Muntura Mesu 200
  • Telescopi Vixen ED81S 
  • Càmera Canon 450D sense modificar
  • 7x900 segons
  • 6x300 segons
  • 4x120 segons
  • 6x30 segons
  • Darks, flats i bias
  • Totes a ISO 400
  • Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5

dissabte, 5 de maig del 2018

M13, eixam d'estrelles

 


Dades de la imatge:

  • Muntura Mesu 200
  • Telescopi Vixen ED81S 
  • Càmera Canon 450D sense modificar
  • 49 imatges de 240 segons a ISO 400, total 2,6 hores
  • Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5

dilluns, 25 de setembre del 2017

Les Plèiades, M 45


Dades de la imatge:
Muntura Mesu 200
Telescopi Vixen ED81S 
Càmera Canon 450D sense modificar
4x300 segons
13x600 segons
Darks, flats i bias
Totes a ISO 400
Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5
Lloc de la foto Àger

diumenge, 28 de maig del 2017

Nebulosa fosca B 340


Dades de la imatge:
Muntura G41 (amb FS2)
Telescopi Vixen ED81S 
Càmera Canon 450D sense modificar
10x300 segons
2x600 segons
Darks
Totes a ISO 400
Processat: DSS, StarTools i Photoshop CS5
Lloc de la foto Àger

dissabte, 14 d’abril del 2012

Ermita de la Pertusa, on plouen estrelles


Cada lloc que visitem té moltes vistes diferents. Normalment estem acostumats a observar els paisatges de dia, quan el cel està ben clar i el Sol els il·lumina amb més o menys intensitat. No és tan normal que ens passem llagues hores de la nit contemplant un paisatge gairebé totalment fosc.
Aquesta fotografia va ser el colofó d'una llarga nit d'observació d'un escenari sense Lluna, gairebé invisible, on les ombres tenien més importància que les llums, on el silenci de l'entorn era més colpidor que els mateixos pensaments.
Tot i així, gràcies a la fotografia, es pot extreure d'una foscor pràcticament sòlida les poques llums que amaga i mostrar-nos com si fos de dia, però amb el matís de la nocturnitat, un paisatge fascinant.

Característiques de la foto:
- Lloc: Ermita de la Pertusa (Corçà)
- Data: 03:00 26/02/2012
- Càmera Canon 450D
- Objectiu Tamron 18-200 mm a 18 mm
- Exposició 10 minuts
- Obertura 3,5
- ISO 800

Processat amb Photoshop.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Circumpolar a Fuerteventura, un cel diferent

Sovint quan marxo de viatge a llocs nous m'agrada aprofitar per fer alguna fotografia del cel de l'indret. Si teniu la sort de poder viatjar de tan en tan, aprofiteu alguna nit, quan esteu en un lloc fosc i apartat, per observar el cel. Molts cops només intentant localitzar l'estrella Polar ja en tens prou per adonar-te que el cel es veu des d'una nova perspectiva. L'estrella Polar està alineada aproximadament amb l'eix de la Terra i per això ens permet localitzar ràpidament el nord geogràfic. Així mateix ens permet saber aproximadament la latitud on ens trobem respecte l'equador. Aquesta informació bàsica de localització geogràfica us permet veure que esteu a un lloc diferent respecte al que normalment viviu. Si aneu a l'hemisferi sud el problema  serà que no podreu veure l'estrella Polar i per contra veureu un cel molt diferent. A la zona sud no hi ha una estrella tan visible com la Polar que us permeti orientar-vos en aquella direcció, però podeu buscar fàcilment la constel·lació anomenada Creu del Sud que apunta aproximadament cap allà.



Aprofitant el viatge d'estiu a Fuerteventura vaig fer la foto d'aquesta entrada. Aquesta mostra l'efecte de rotació de la Terra visible en el traç de les estrelles. Les estrelles deixen la seva llum marcada fent un traç semicircular sobre la imatge. Aquest tipus d'imatge astronòmica s'anomena fotografia circumpolar, perquè les estrelles semblen girar entorn d'un punt fix, molt pròxim a l'estrella Polar.

Aquest tipus de fotografia és molt senzilla de fer. Què cal?
1. una màquina de fotografiar que disposi de mode manual per tal de deixar l'obturador obert durant el temps que vulguem fer la fotografia.
2. és recomanable disposar d'un trípode per poder deixar la màquina immòbil durant tot el temps d'exposició.
3. cal també un disparador manual per no moure la màquina en el moment d'iniciar la fotografia.

Característiques de la foto:
- Canon 450D
- Exposició de 60 minuts
- ISO 400
- Obertura 3,5
- Objectiu 18-200mm
- Distancia focal 18mm

El problema principal d'aquest tipus d'imatge és l'alt soroll que es genera al ser una fotografia d'una exposició molt llarga. Aquest efecte s'accentuarà si la temperatura del lloc de la fotografia és alta. Si amplieu la imatge podreu apreciar el soroll.

La contaminació lumínica també és present a llocs remots com les illes Canàries. Tota la part dreta de la imatge està afectada per la llum d'un poble proper.

La imatge s'ha retocat amb Photoshop per ajustar nivells, corbes i eliminar soroll.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Lluna en quart decreixent

Aquesta és una imatge de la Lluna en quart decreixent presa des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Montsec el passat 24 de juliol.


Las imatges van ser preses a focus primari d'un telescopi Newton 200 sobre una muntura G41, totes amb ISO400 i temps d'exposició 1/500 s. Van ser un total de 90 fotografies que vaig sumar amb el programa Registax i processar molt lleugerament els nivells amb Photoshop.

Si compareu aquesta  imatge amb la de l'entrada anterior del blog, podreu apreciar que en aquesta queden molt més definida la geografia lunar. En aquesta es poden apreciar clarament les grans carenes, els cràters, les muntanyes aïllades i els pics centrals d'alguns dels cràters, provocats per impactes de meteorits produïts fa milions d'anys.

La diferència amb la imatge de l'eclipsi de Lluna de l'entrada anterior està en l'angle d'incidència de la llum que arriba del Sol. En aquest cas la llum del Sol arriba amb 90 graus d'inclinació sobre la superfície de la cara de la Lluna que veiem. Això fa que les ombres dels craters, les parets de les valls, i les muntanyes quedin molt més allargades i es vegin perfectament definides. Es pot apreciar que quan més aprop del terminador (zona que separa la part il·luminada de la part d'ombra) millor es veuen els accidents geogràfics. Passa igual a la Terra, quan estem aprop de la posta o just després de la sortida del Sol, les ombres s'allarguen fent-les molt més visibles.

També es pot comparar aquesta imatge amb la que vaig fer fa temps amb la Lluna en quart creixent. Si ve aquella imatge va ser presa amb altres instruments, i per tan és diferent, es pot comparar per veure il·luminada just la part contraria de la Lluna.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Lluna en quart creixent


La Lluna sempre crea admiració a qui no la veu freqüentment des d'un telescopi. Jo feia dies que no la mirava i aprofitant que estrenava un nou telescopi, un Scopos 66, el vaig apuntar cap a ella i em vaig tornar a emocionar amb la seva bellesa. Aprofitant vaig fer unes fotos amb la CANON 350D. Un cop sumades amb DSS i processades amb el PixInsight LE 1.0 va quedar la que us mostro.