Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Orió. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 d’octubre del 2013

IC434, el cavall de les nebuloses

Poques nebuloses tenen tanta bellesa plàstica com la IC434. Dins d'aquesta gran nebulosa brillant podem trobar altres elements que la fan molt especial. El més conegut és la nebulosa fosca del Cavall B33.

La nebulosa del Cavall és un dels objectes més fotografiats pels astrofotògrafs i de fet s'entén perquè la seva forma és clarament identificable i distingible per tothom. Aquesta nebulosa està situada a prop d'una de les estrelles principals de la constel·lació d'Orió. A la imatge, aquest estel és l'element més brillant que s'observa al centre. Es tracta de l'estrella zeta orionis o Alnitak. Si la busqueu a la constel·lació d'Orió la podreu trobar al seu cinturó d'Orió on és l'estrella de més a l'esquerra.

Aquest tipus de nebuloses són visibles gràcies a què els núvols de pols que les formen tapen altres parts il·luminades d'ella mateixa o d'altres nebuloses que sí que ho estan.


Aquesta imatge en blanc i negre mostra aquest conjunt. Va ser presa el desembre de l'any passat des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec. L'equip utilitzat va ser el següent:
  • Telescopi Scopos ED66, sobre muntura G41. 
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 8 Exposicions de 300 segons amb ISO 800.
  • Sumades amb DSS.
  • Processades amb Photoshop.
Com a detall ampliat del conjunt el dia següent vaig fer la mateixa fotografia però amb un altre telescopi. En aquesta ocasió la imatge va ser presa en color, cosa que fa que resulti encara més espectacular.


Característiques:
  • Telescopi Newton 200, sobre muntura G41.
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 1 sola imatge de 900 segons amb ISO 800.
  • Processada amb Photoshop.
Les dues imatges pateixen de diversos defectes que evidentment s'aprecien i que espero poder corregir en el futur. Els més evidents són:
  • Seguiment defectuós que es pot apreciar amb l'allargament de les estrelles més petites.
  • Coma provocat per l'òptica del propi telescopi i per no disposar de corrector.
  • Col·limació millorable del telescopi Newton. 



divendres, 31 de desembre del 2010

Nit d'observació a Àger


Nit d'observació a Àger from Jordi Artigas on Vimeo.
Nit d'observació als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.


Ja que aquest any no he estat massa prolífic amb l'astronomia, he decidit tancar-lo penjant un video Stop Motion que tenia fet des del febrer d'aquest any, però que no em decidia a publicar.

En ell podeu apreciar el moviment de varies constel·lacions en direcció a ponent. La primera constel·lació que es veu és Orió a la part central de la imatge. Es pot veure clarament el seu cinturó i aprop d'ell també s'aprecia la nevulosa M42, una de les nevuloses més impresionants, i que fins i tot és visible a simple vista. En podeu veure una ampliació detallada a http://laparadoxadolbers.blogspot.com/2009/01/estrenant.html. Just després d'Orió apareix la constel·lació de Canis Major, dins de la qual veureu l'estrella més brillant que es pot observar des de la Terra: Sírius, amb una magnitud aparent de -1,46. Per acabar el video veureu el pas d'un avió pel mig de la imatge, on queda finalment congelat a l'últim fotograma.

Per cert, els llums vermells que es veuen circulant són els dels companys dels observatoris que es mouen per dins del camp d'observació.

Dades tècniques:

- Càmera: Canon EOS 450D.
- Exposició: 30 segons
- ISO: 1600
- Interval: 20 segons
- Distància Focal: 18 mm
- Objectiu: Tamron 18-200 mm