A l'època en la qual es va formular aquesta paradoxa (1826) es creia que l'univers era infinit en l'espai i en el temps. Si això fos cert, la nit no existiria tal com la coneixem ja que ens hauria d'arribar la llum de les estrelles més llunyanes miréssim on miréssim del firmament. Com que efectivament no veiem el cel il·luminat permanentment la conclusió és que com a mínim les estrelles del firmament no son eternes. Si l'univers te una edat finita i la velocitat de la llum és finita, llavors només podem veure fins a una distància finita i per tan no tenim cap garantia de veure una estrella a qualsevol lloc del cel on mirem. També podríem pensar que si l'origen de l'univers és l'anomenat Big Bang hauríem de veure el remenen d'aquest inici tant energètic. Segons la teoria del Big Bang no ho veiem pràcticament ja que l'expansió de l'univers fa que aquesta energia s’hagi desplaçat de l’espectre de llum visible cap a la radiació de microones.
Així que demà quan us escalfeu la llet al microones penseu que potser l'origen de l'univers te el mateix especte!
Per més informació a Viquipèdia: La paradoxa d'Olbers
Una mirada curiosa a l'univers que ens envolta. La paradoxa d'Olbers estableix que són incompatibles l’obscuritat del cel nocturn i l’existència d’un univers infinit i estàtic. En altres paraules, si l’univers fos infinit i no estigués ni en contracció ni en expansió, llavors el cel nocturn hauria d’estar completament iŀluminat, sense regions obscures.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olbers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olbers. Mostrar tots els missatges
dimecres, 16 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)