Aquesta és una imatge de la Lluna en quart decreixent presa des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Montsec el passat 24 de juliol.
Las imatges van ser preses a focus primari d'un telescopi Newton 200 sobre una muntura G41, totes amb ISO400 i temps d'exposició 1/500 s. Van ser un total de 90 fotografies que vaig sumar amb el programa Registax i processar molt lleugerament els nivells amb Photoshop.
Si compareu aquesta imatge amb la de l'
entrada anterior del blog, podreu apreciar que en aquesta queden molt més definida la geografia lunar. En aquesta es poden apreciar clarament les grans carenes, els cràters, les muntanyes aïllades i els pics centrals d'alguns dels cràters, provocats per impactes de meteorits produïts fa milions d'anys.
La diferència amb la imatge de l'eclipsi de Lluna de l'entrada anterior està en l'angle d'incidència de la llum que arriba del Sol. En aquest cas la llum del Sol arriba amb 90 graus d'inclinació sobre la superfície de la cara de la Lluna que veiem. Això fa que les ombres dels craters, les parets de les valls, i les muntanyes quedin molt més allargades i es vegin perfectament definides. Es pot apreciar que quan més aprop del
terminador (zona que separa la part il·luminada de la part d'ombra) millor es veuen els accidents geogràfics. Passa igual a la Terra, quan estem aprop de la posta o just després de la sortida del Sol, les ombres s'allarguen fent-les molt més visibles.
També es pot comparar aquesta imatge amb la que vaig fer fa temps amb la
Lluna en quart creixent. Si ve aquella imatge va ser presa amb altres instruments, i per tan és diferent, es pot comparar per veure il·luminada just la part contraria de la Lluna.
