diumenge, 8 de febrer de 2015

Cometa Lovejoy C/2014 Q2

Els comentes passen i la majoria de les vegades els humans no els hi fem cap mena de cas. Rares vegades el cometa arriba a ser suficientment espectacular com perquè sigui notícia. Qui no voldria cada any veure un comenta com el Shoemaker-Levy 9  que va impactar amb Júpiter l'any 1994, o l'impressionant Hale-Bopp del 1997, icona dels comentes per a molts de nosaltres. La realitat ens ofereix altres espectacles molt menys impactants, però sempre interessants. L'any 2013 vaig poder veure des de Sabadell el PanStarrs, aquest any he pogut fotografiar el Lovejoy C/2014 Q2.

Els cometes són difícils de fotografiar. Són objectes generalment dèbils que a més quan estan aprop del Sol tenen un moviment propi prou important com perquè en una fotografia de llarga exposició es mostri com una línia. Cal doncs trobar l'equilibri entre una exposició prou curta perquè no l'afecti el moviment de l'astre i prou llarga per poder captar el màxim de llum que ens arriba de l'objecte.

La següent fotografia combina varies exposicions de 150 segons cada una. Al ser sumades respecte el comenta les estrelles apareixen com un seguit de punts que delaten precisament el moviment propi de l'astre respecte el fons d'estrelles.


En aquest cas el coma del comenta s'aprecia amb un to verdós prou intens, però per contra la seva cua es força difusa en el moment de la presa de la imatge. El coma es pot veure amb uns prismàtics amb certa facilitat si el cel es prou fosc, però la cua només es pot apreciar a través de la fotografia.

Informació de la imatge:

  • Lloc: Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.
  • Data: 11 de gener del 2015.  
  • Telescopi Newton 200, Muntura G41
  • Càmera Canon 450D
  • Sense seguiment
  • Exposició 150s
  • ISO 800
Sumades manualment i processades amb Photoshop CS5. 


diumenge, 20 d’octubre de 2013

IC434, el cavall de les nebuloses

Poques nebuloses tenen tanta bellesa plàstica com la IC434. Dins d'aquesta gran nebulosa brillant podem trobar altres elements que la fan molt especial. El més conegut és la nebulosa fosca del Cavall B33.

La nebulosa del Cavall és un dels objectes més fotografiats pels astrofotògrafs i de fet s'entén perquè la seva forma és clarament identificable i distingible per tothom. Aquesta nebulosa està situada a prop d'una de les estrelles principals de la constel·lació d'Orió. A la imatge, aquest estel és l'element més brillant que s'observa al centre. Es tracta de l'estrella zeta orionis o Alnitak. Si la busqueu a la constel·lació d'Orió la podreu trobar al seu cinturó d'Orió on és l'estrella de més a l'esquerra.

Aquest tipus de nebuloses són visibles gràcies a què els núvols de pols que les formen tapen altres parts il·luminades d'ella mateixa o d'altres nebuloses que sí que ho estan.


Aquesta imatge en blanc i negre mostra aquest conjunt. Va ser presa el desembre de l'any passat des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec. L'equip utilitzat va ser el següent:
  • Telescopi Scopos ED66, sobre muntura G41. 
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 8 Exposicions de 300 segons amb ISO 800.
  • Sumades amb DSS.
  • Processades amb Photoshop.
Com a detall ampliat del conjunt el dia següent vaig fer la mateixa fotografia però amb un altre telescopi. En aquesta ocasió la imatge va ser presa en color, cosa que fa que resulti encara més espectacular.


Característiques:
  • Telescopi Newton 200, sobre muntura G41.
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 1 sola imatge de 900 segons amb ISO 800.
  • Processada amb Photoshop.
Les dues imatges pateixen de diversos defectes que evidentment s'aprecien i que espero poder corregir en el futur. Els més evidents són:
  • Seguiment defectuós que es pot apreciar amb l'allargament de les estrelles més petites.
  • Coma provocat per l'òptica del propi telescopi i per no disposar de corrector.
  • Col·limació millorable del telescopi Newton. 



divendres, 19 d’abril de 2013

Time Lapse gastronòmic a la Casa Groga

Fer un Time Lapse no és difícil, però poder-lo fer des d'una casa amb totes les comoditats del món,  entre amics i tot gaudint d'un sopar... això és un privilegi majúscul!

Les imatges vas ser preses el dia 7 d'abril entre les 21:24 i les 00:39 del dia 8. En total són 235 fotografies. En elles s'aprecia clarament les constel·lacions de l'Óssa Major i de l'Óssa Menor. A l'extrem del braç d'aquesta última podem observar l'estrella Polar, que marca l'eix sobre el qual sembla giri tot el firmament. Es pot reconèixer fàcilment ja que és l'únic estel que sembla fix. De totes formes aquest també presenta una petita rotació pel fet de no estar situat exactament al centre del l'eix de rotació de la terra, cosa que fa que es mogui en un petit arc.


Dades de les fotografies:

Per muntar el vídeo s'han unit les 235 fotos a 15 frames per segon. Així en total surt un vídeo de 16 segons amb fotografies individuals amb les següents característiques:

- Càmera Canon 450D sobre trípode
- Objectiu Tamron 18-200 mm a 18 focal
- Obertura f 5,6
- ISO 800
- 25 segons d'exposició
- 25 segons d'interval entre cada fotografia
- Les imatges es van fer en RAW i van se processades en bloc amb Lightroom 4

Aprofitant la seqüència de fotografies he provat també una eina gratuïta que no coneixia i que serveix per  generar una imatge circumpolar a partir de les imatges fetes en seqüència. Aquesta eina és diu Startrails  i m'ha sorprès gratament. Tot i que les fotografies es van fer amb una separació entre elles massa gran, i això fa que a la imatge resultant acabin apareixent certs forats no desitjats a les traces deixades pels estels, estic content del resultat. Aquests forats es poden apreciar més a la part més allunyada del centre de rotació, allà on el moviment angular és més ràpid.

Si ens hi fixem també queda marcat el pas d'un avió i el d'un estel fugaç. L'estel apareix just a sota de la teulada de la casa.


Agrair als maitaners la seva companyia i molt especialment a la Gloria i el Jaume per ser uns amfitrions esplèndids.

dilluns, 8 d’abril de 2013

El cometa PanStarrs des de Sabadell

El cometa PanStarrs (C/2011 L4) és visible durant aquests dies de maig i abril.

Aquestes són algunes de les fotografies que vaig poder fer des del terrat de casa el passat dia 14/03/2013 entre les 20:00 i les 20:25.


Es observable a llocs on el cel sigui una mica fosc i millor amb l'ajuda d'uns prismàtics.




El següent és un vídeo muntat a partir de varies de les fotografies fetes on s'aprecia com el cometa es va ponent cal a l'horitzó oest.



Totes les fotografies són fetes amb:

- Càmera Canon 450D
- Objectiu Tamron 18-200 mm a diferents focals, segons la fotografia
- Obertura 6,3
- Temps d'exposició 6, 8 o 13 s, segons la fotografia
- ISO 400

dissabte, 23 de febrer de 2013

2012 DA14, una asteroide fugaç

El passat dia 15 ens vam despertar amb unes espectaculars imatges de l'entrada d'un meteorit a l'atmosfera terrestre. El bòlid que es va presenciar als Urals va ser realment el més important que s'ha filmat mai. Considerat un dels més grans dels últims cent anys, es creu que no feia més de 17 metres, però va se capaç de fer grans desperfectes i molts ferits.

El bòlid va coincidir amb un altra fenomen astronòmic important, el pas del NEO 2012 DA14. Aquest NEO (Near Earth Object), descobert per l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) l'any passat, i la caiguda del meteorit no tenien cap relació entre ells, però la coincidència va fer que es tornes a parlar molt de la possibilitat d'una catàstrofe per l'impacte d'un astre d'aquestes característiques contra la Terra.

Amb la curiositat de qualsevol aficionat a l'astronomia vaig intentar fer fotografies de l'asteroide aprofitant el cel d'Àger. De seguida vaig veure que no era tan fàcil observar-lo com a vegades sembla quan escoltes depèn de quins comentaris televisius, però bé finalment vaig poder fer algunes fotografies on es pot apreciar el ràpid moviment de l'asteroide.


A la foto apareix com una línia fina al mig de la imatge, res massa espectacular, observat a una distància de menys de 30.000 Km, per sota dels satèl·lits geoestacionaris. Efectivament si aquest NEO arribés a xocar amb la Terra segur que ho seria molt d'espectacular, però no faria ni mica de gràcia. Amb el seus aproximadament 50 m de diàmetre generaria una explosió que no es recordaria pas com una anècdota.

La línia que marca a la foto l'asteroide és provocada pel seu moviment durant els 30 segons d'exposició. El telescopi seguia la rotació de la Terra per mantenir les estrelles puntuals i el moviment es reflecteix d'aquesta forma exclusivament a l'asteroide a través d'aquest traç.

A continuació es pot veure un vídeo muntatge de les diferents preses on es pot apreciar millor el moviment pas a pas de l'asteroide. En aquest vídeo es va ressituar el telescopi en dues ocasions per poder seguir el ràpid moviment de l'asteroide i això es pot apreciar en que el fons del cel canvia varies vegades. En total son 30 segons de vídeo que corresponen aproximadament a una hora de seguiment de l'asteroide.



Informació fotos:
- Lloc Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec
- Data 15/02/2013 de 22:08 TU a 23:08 TU
- Càmera Canon 350D sense filtre IR
- Telescopi Scopos ED APO 66/400
- Muntura G41
- ISO 400
- 30 segons d'exposició
- Tractament amb Photoshop: nivells i soroll

dissabte, 20 d’octubre de 2012

M33, una galàxia espiral perfecte

La galàxia M33 es pot considerar una exemple perfecte de galàxia espiral. Aquesta galàxia és companya de la nostra, la Via Làctia, i conjuntament amb la galàxia d'Andròmeda (M31) i altres galàxies menors formen l'anomenat Grup Local. A la següent il·lustració es pot veure la col·locació d'aquestes galàxies, les quals estan situades a una distància màxima de 5.000.000 d'anys llum respecte de la nostra:

The Local Group

A priori 5 milions d'anys llum sembla una distància bestial, però no ho és tant quan es compara amb la distància dels objectes més llunyans que s'han observat. Alguns quàsar estan situats a 13.000 milions d'anys llum, quasi al límit de l'univers.

Així que tornant a les proximitats de la nostra galàxia, i molt més fàcilment observable que un quàsar, hi tenim M33. Aquesta galàxia està situada a menys de 3 milions d'anys llum de nosaltres.

M33 està situada a la constel·lació del Triangle i pot ser observada fins i tot amb prismàtics, sempre i quan puguem gaudir d'un cel prou fosc.



Observant la imatge es poden apreciar zones de més intensitat lumínica que es corresponen amb agrupacions d'estrelles. Aquestes són regions riques en formació estel·lar. També es veuen zones més fosques dins dels braços espirals; aquestes zones estan compostes per pols interestel·lar que tapa part les estrelles del braç.

Dades la imatge:

- Data 23/09/2012
- Lloc Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Àger
- Muntura G41, sense guiat
- Telescopi Scopos 66 ED
- Càmera Luna QHY6, a focus primari
- 4 imatges de 5 minuts d'exposició amb darks, sumades amb DSS
- Processada amb Photoshop CS5

dimarts, 14 d’agost de 2012

Réunion: el sud del cel

He tingut la sort de passar les vacances d'estiu a un indret fantàstic, l'Illa de la Reunió.

Aquesta illa de l'Oceà Índic situada a 21º de latitud sud i 55º de longitud est, compta amb grans virtuts. L'any 2010 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO (http://whc.unesco.org/en/list/1317) pel seu gran valor natural i paisatgístic.

Gràcies a la seva ubicació a l'hemisferi sud ens permet contemplar molts astres que als habitants del nord ens són pràcticament desconeguts. Així mateix els habitants d'aquesta illa tampoc poden veure objectes del cel tan coneguts per nosaltres com l'estrella Polar. L'orientació nocturna es fa molt més difícil per aquesta raó i també pel fet que no existeix cap estrella brillant que pugui marcar el pol Sud. Si   existís realitzaria la mateixa funció que l'estrella Polar al nord. L'aproximació més fàcil per localitzar el pol sud celeste és a través de la constel·lació de la Creu del Sud, formada per quatre estels brillants que són fàcilment localitzables al cel. Aquesta constel·lació es pot usar per situar el pol Sud de forma similar a com ho fem amb l'Ossa Major per localitzar el pol Nord. Tot i que no és visible amb facilitat, el pol Sud també marca l'eix de rotació de la Terra i, igual que passa al nord, hi ha estels circumpolars que no s'amaguen mai sota l'horitzó i que giren entorn d'aquest punt.

El vídeo que us mostro permet apreciar aquesta rotació entorn del pol Sud. Està fet des de casa de la Marie i el Pascal, a qui vull agrair la seva càlida rebuda i amabilitat.


El vídeo s'ha muntat amb la tècnica de Time Lapse. Durant 4 hores vaig realitzar 269 fotografies que han servit per muntar un vídeo de menys de 20 segons de durada.

dimecres, 6 de juny de 2012

Trànsit de Venus 2012 des de Barcelona

El Trànsit de Venus ha estat un espectacle difícil de veure des de Barcelona. Entre els núvols s'han pogut apreciar els moments finals amb molta dificultat, però almenys han aportat un toc més artístic al moment.

A la fotografia es pot veure, entre la nuvolositat que hi havia, a Venus intentant eclipsar el Sol.  


Informació de la fotografia:

- Feta des de la platja Nova Icària de Barcelona
- Càmera Canon 450D a focus primàri
- Telescopi SCOPOS ED APO 66/400 (sense filtre)
- ISO 200
- Temps d'exposició 1/1250

La següent fotografia és ja més enllà del tercer contacte del Trànsit. És poden apreciat també forces grups de taques solars.


Informació de la fotografia:

- Feta des de la platja Nova Icària de Barcelona
- Càmera Canon 450D a focus primàri
- Telescopi SCOPOS ED APO 66/400 (filtrat amb làmina Baader Planetarium)
- ISO 200
- Temps d'exposició 1/6


dilluns, 7 de maig de 2012

La super Lluna del 2012

De forma recurrent la fase de Lluna plena coincideix amb la  màxima aproximació de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra (moment anomenat perigeu). Quan això es dóna es produeix un doble efecte: per una part la menor distància de la Lluna respecte la Terra augmenta el seu diàmetre aparent i, per l'altre, l'efecte òptic de veure la Lluna arran de l'horitzó i poder-la comparar amb objectes terrestres quotidians fa que aquesta sembli més gran. Quan es donen aquestes dues circumstàncies podem veure una Lluna espectacular que val la pena observar. Certament la Lluna s'ha pogut veure un 13% més gran i un 30% més lluminosa que quan es dóna el mateix cas però està a la seva posició orbital més allunyada, o afeli.



Jo tampoc me n'he pogut estar i ahir vaig fer alguna foto a la Super Lluna d'aquest any. El paisatge no és  precisament una meravella, però té la comoditat d'estar feta des del terrat de casa.

dissabte, 14 d’abril de 2012

Ermita de la Pertusa, on plouen estrelles


Cada lloc que visitem té moltes vistes diferents. Normalment estem acostumats a observar els paisatges de dia, quan el cel està ben clar i el Sol els il·lumina amb més o menys intensitat. No és tan normal que ens passem llagues hores de la nit contemplant un paisatge gairebé totalment fosc.
Aquesta fotografia va ser el colofó d'una llarga nit d'observació d'un escenari sense Lluna, gairebé invisible, on les ombres tenien més importància que les llums, on el silenci de l'entorn era més colpidor que els mateixos pensaments.
Tot i així, gràcies a la fotografia, es pot extreure d'una foscor pràcticament sòlida les poques llums que amaga i mostrar-nos com si fos de dia, però amb el matís de la nocturnitat, un paisatge fascinant.

Característiques de la foto:
- Lloc: Ermita de la Pertusa (Corçà)
- Data: 03:00 26/02/2012
- Càmera Canon 450D
- Objectiu Tamron 18-200 mm a 18 mm
- Exposició 10 minuts
- Obertura 3,5
- ISO 800

Processat amb Photoshop.