diumenge, 20 de febrer del 2011

El temps solar

La setmana passada va sortir a la premsa una notícia sobre una forta erupció solar que podia afectar la Terra. Normalment a la premsa escrita i fins i tot a la televisiva es fa un enfoc una mica massa superficial d'aquests fenòmens i generen més dubtes que no pas qüestions resolen.

El Sol té un cicle d'activitat d'aproximadament 11 anys de durada. Durant aquest temps el Sol passa d'un estat de tranquil·litat relativa a un estat amb molta més activitat. Aquesta activitat ve descrita científicament per l'anomenat Nombre de Wolf. El que descriu aquesta xifra és el nombre relatiu de taques que presenta la superfície solar. És conegut que aquest nombre està relacionat directament amb l'activitat solar.

Per aclarir conceptes us diré que una taca solar és una zona del Sol que està a una temperatura superficial inferior (4000ºC) a la que té de mitjana la superfície solar, la fotosfera (6000ºC). Aquesta diferència de temperatura es tradueix òpticament amb una diferència de lluminositat.

Actualment el Sol està tornant a la fase de màxim del cicle. Per aquesta raó notícies com la d'aquesta passada setmana poden ser més usuals els propers mesos i, fins i tot, anys.

Una tempesta solar es produeix quan una forta erupció solar expulsa del Sol a gran velocitat una gran quantitat d'elements pesats com els protons. Els protons carregats positivament arriben a la Terra, interaccionen amb el seu camp magnètic i el distorsionen, i formen, per exemple, les famoses aurores boreals o aurores australs.


De totes maneres no se'n pot fer alarmisme d'aquest fenomen. Ha estat passant durant tota l'existència de la Terra. La mateixa Terra ens protegeix molt bé de l'efecte nociu que tindria aquest tipus de fenomen si no tinguéssim la Magnetosfera.

Certament però, a causa de la dependència de la societat moderna del subministrament d'energia elèctrica, actualment estem molt més exposats a aquests tipus de tempestes. Aquestes tempestes poden afectar les comunicacions molt directament i en el cas més extrem podrien arribar a afectar el subministrament elèctric de grans regions de la Terra. Actualment no tenim cap tipus de mesura que pugui contrarestar aquest tipus d'afectació. Es sistemes de distribució amb línies elèctriques d'alta tensió actuals poden induir-se amb aquestes tempestes magnètiques i generar avaries molt importants a les xarxes de distribució. La interconnexió de xarxes elèctriques entre països pot fer que el fenomen no tingui fronteres. Els països que estan a latituds més altes en poden ser els més afectats.

Per preveure l'efecte hi ha diversos satèl·lits artificials que constantment vigilen el Sol i que poden fer una previsió del temps solar. Així es pot saber amb antelació quan es produirà una tempesta solar com la de la setmana passada.

Aquí us deixo l'enllaç d'alguns d'aquests llocs que penso que són molt interessants:
Satèl·lit SOHO: http://sohowww.nascom.nasa.gov/home.html
Stereo: http://www.nasa.gov/mission_pages/stereo/main/index.html

Previsió de tempestes solars: http://www.spaceweather.com/
Vídeo de l'erupció solar de la setmana passada:
http://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News021411-xclass.html

dimarts, 4 de gener del 2011

Eclipsi parcial de Sol: una lluna molt calenta


Aquest matí he pogut gaudir d'un eclipsi molt especial. El fet principal és que ha estat molt fàcil de veure. Si exceptuem que gairebé no es veu per culpa dels núvols, la resta ha estat bufar i fer ampolles!

Comparat amb la feinada que normalment tenim per veure un eclipsi de Sol (quasi sempre cal fer milers de quilòmetres sense cap garantia d'èxit), avui només hem hagut de matinar una mica.

M'he llevat i he anat a la feina com cada dia, però amb el telescopi i la càmera sota del braç. He pujat al terrat de l'edifici amb una temperatura més que fresqueta, i acompanyat d'alguns companys hem esperat que el Sol sortís primer de darrere del Tibidabo i després de darrere dels núvols.

Finalment amb paciència hem pogut veure el Sol flotant per sobre dels núvols amb una dansa elegant. Observant-lo amb ocular es podia apreciar al vell mig de l'esfera solar un grupet de taques força interessants.

Avui el Sol semblava ben bé una lluna creixent.

Per fer les fotos he utilitzat:

- Telescopi SCOPOS 66
- Càmera EOS 450D a focus primari
- ISO 100
- Temps d'exposició 1/8 s (la presentada)

divendres, 31 de desembre del 2010

Nit d'observació a Àger


Nit d'observació a Àger from Jordi Artigas on Vimeo.
Nit d'observació als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.


Ja que aquest any no he estat massa prolífic amb l'astronomia, he decidit tancar-lo penjant un video Stop Motion que tenia fet des del febrer d'aquest any, però que no em decidia a publicar.

En ell podeu apreciar el moviment de varies constel·lacions en direcció a ponent. La primera constel·lació que es veu és Orió a la part central de la imatge. Es pot veure clarament el seu cinturó i aprop d'ell també s'aprecia la nevulosa M42, una de les nevuloses més impresionants, i que fins i tot és visible a simple vista. En podeu veure una ampliació detallada a http://laparadoxadolbers.blogspot.com/2009/01/estrenant.html. Just després d'Orió apareix la constel·lació de Canis Major, dins de la qual veureu l'estrella més brillant que es pot observar des de la Terra: Sírius, amb una magnitud aparent de -1,46. Per acabar el video veureu el pas d'un avió pel mig de la imatge, on queda finalment congelat a l'últim fotograma.

Per cert, els llums vermells que es veuen circulant són els dels companys dels observatoris que es mouen per dins del camp d'observació.

Dades tècniques:

- Càmera: Canon EOS 450D.
- Exposició: 30 segons
- ISO: 1600
- Interval: 20 segons
- Distància Focal: 18 mm
- Objectiu: Tamron 18-200 mm

divendres, 12 de març del 2010

El Montsec m'agrada


Moltes vegades, quan observo el cel durant hores, hi ha moments en els quals no sé molt bé si jo observo el cel o és ell el que m'observa a mi. Sigui com sigui, tinc la sensació de formar part d'un tot indissociable, un tot que m'aporta pau i serenor. És per això que, amb aquesta foto, voldria agrair al Montsec aquests moments tan especials.

Gràcies Mario per la teva cal·ligrafia!

dimarts, 12 de gener del 2010

Inauguració nou web Agrupació Astronòmica de Sabadell

Cal que feu un volt per la nova pàgina web de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. El nou web intenta ajustar-se als canvis de tecnologia (Web 2.0) i fer d'aquesta manera més participativa l'astronomia. Com sempre, la divulgació és l'objectiu principal de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i, per tant, s'han obert continguts al públic en general que abans eren exclusius per als socis.
Us poso l'enllaç de la nova pàgina web, http://www.astrosabadell.cat.

Jo participo activament a la web a través del bloc que s'ha creat per als Observatoris que l'Agrupació té al Montsec (Àger), i on jo tinc el meu observatori, a l'enllaç:
http://montsec.astrosabadell.org/.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Vídeo eclipsi total de Sol 2009

Eclipsi total de Sol 2009 from Jordi Artigas on Vimeo.

En aquest vídeo es pot apreciar perfectament el canvi que es produeix de lluminositat quan arriba el moment de la totalitat d'una eclipsi de Sol: la llum ambiental va disminuint d'una forma progressiva, però molt marcada. Finalment sembla que realment s'hagi fet de nit, fins al punt que les granotes comencen a raucar tal com si ens diguessin bona nit! Al mateix temps el ànecs que estaven nedant pel llac que hi havia al costat van anar tranquilament als seus caus a dormir... però va ser un son que no va durar més de 6 minuts. Tot i així, pels que ho vàrem poder veure, aquests 6 minuts van ser fantàstics i memorables.
Moltes gràcies Carme per deixar-me compartir el teu vídeo al blog.

diumenge, 23 d’agost del 2009

Una nit d'estiu amb molt moviment

Nit d'estiu amb moviment from Jordi Artigas on Vimeo.

Aquest estiu és una sorpresa contínua! Després d'unes vacances a la Xina que han estat fantàstiques, la tornada a la feina ha vingut acompanyada d'unes setmanes genials! Instal·lats a casa de la Lluna i del Jordi, a Sant Llorenç Savall, estem passant uns dies molt especials! És gairebé com estar de càmping: la fresca ens acompanya, quasi durant tot el dia campem per fora, passejant la Nella, menjant a la fresca, contemplant el silenci...
Aprofitant aquest espai tan privilegiat he pogut provar la tècnica Stop Motion. Aquesta tècnica de fotografia convertida en vídeo permet veure el moviment del cel a càmera ràpida. Per aquest vídeo de 19 segons de durada he fet servir:

- 284 fotografies (inici 22:04 TU, fí 00:49 TU)
- Cada fotografia és de 19" de durada fetes a intervals de 20"
- Càmera Canon 350D modificada
- Objectiu Tamron 18-200 posat a 18 mm
- ISO 1600
- F 3,5
- Cada segon de vídeo conté 15 fotografies

L'astre més brillant que es pot veure és Júpiter. Es va desplaçant d'est a oest just a sobre de la teulada de la casa. En l'inici es pot veure com es mou part de la constel·lació de l'Aquila, amb la seva estrella més brillant: Altaïr, que ràpidament desapareix per l'oest. Al seu costat est apareix Delphinus, que va saltant pels cels. Júpiter és a la constel·lació de Capricornus, i just a darrere apareixeran els estels d'Aquarius. Cap al final del vídeo, es veuen també alguns dels estels de Piscis. Per sobre seu van apareixent part dels estels del gegant Pegasus. Encara que pràcticament impossibles de veure també hi ha els planetes Urà i Neptú circulant per la imatge.

Moltes gràcies Lluna i Jordi per aquest regal.

dimecres, 29 de juliol del 2009

Eclipsi total de Sol 2009


Les vacances d'aquest any han estat força especials. A més de fer un recorregut per la Xina, l'objectiu ha estat anar a observar l'eclipsi total de Sol més llarg del segle XXI.
El dia abans de l'eclipsi la previsió meteorològica era nefasta. Es preveien tempestes i pluja a la localitat d'Anji. Vam intentar sense èxit canviar el lloc d'observació i deplaçar-lo un 450 Km cap a l'oest. La burocràcia xinesa i la poca col·laboració del guia local ho van impedir.
Finalment encara vàrem tenir sort i vàrem poder observar l'eclipsi, en gran part entre el núvols. L'experiència va ser fantàstica: en el moment de la totalitat fins i tot els gripaus es van emocionar i van començar el seu cant de bona nit.

Per veure més fotos de l'eclipci podeu mirar aquest link:
http://www.boston.com/bigpicture/2009/07/the_longest_solar_eclipse_of_t.html

dimarts, 2 de juny del 2009

S'acosta el cel del sud


Aquesta imatge va ser presa el passat dia 3 de maig, a les 02:30, als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Àger. En ella es pot veure el cel al sud. Durant aquest propers mesos podrem anar apreciant com la Via Làctia va apareixent per l'horitzó. A la foto es poden veure les constel·lacions de Escorpí i Sagitari. Aquesta última ens indica la direcció del centre de la nostra galàxia.
També, desgraciadament, es pot apreciar la contaminació lumínica que genera la ciutat de Balaguer. Aquesta contaminació lumínica és la que impedeix que els que fem astrofotografia puguem gaudir de les parts del cel més afectades. Qualsevol fotografia feta sobre aquesta part del cel queda cremada per aquesta llum contaminant.

divendres, 1 de maig del 2009

Una foto pels cranc!





Aquesta foto la veig fer pel Xavi Salomó, però també la comparteixo amb tots els que sigueu cranc! No és una molt bona foto, però podeu veure els cúmuls oberts del Pessebre M44 i M67.