La paradoxa d'Olbers

Circumpolar a Fuerteventura, un cel diferent

2011-12-04T17:15:00.003+01:00

Sovint quan marxo de viatge a llocs nous m'agrada aprofitar per fer alguna fotografia del cel de l'indret. Si teniu la sort de poder viatjar de tan en tan, aprofiteu alguna nit, quan esteu en un lloc fosc i apartat, per observar el cel. Molts cops només intentant localitzar l'estrella Polar ja en tens prou per adonar-te que el cel es veu des d'una nova perspectiva. L'estrella Polar està alineada aproximadament amb l'eix de la Terra i per això ens permet localitzar ràpidament el nord geogràfic. Així mateix ens permet saber aproximadament la latitud on ens trobem respecte l'equador. Aquesta informació bàsica de localització geogràfica us permet veure que esteu a un lloc diferent respecte al que normalment viviu. Si aneu a l'hemisferi sud el problema serà que no podreu veure l'estrella Polar i per contra veureu un cel molt diferent. A la zona sud no hi ha una estrella tan visible com la Polar que us permeti orientar-vos en aquella direcció, però podeu buscar fàcilment la constel·lació anomenada Creu del Sud que apunta aproximadament cap allà.

Aprofitant el viatge d'estiu a Fuerteventura vaig fer la foto d'aquesta entrada. Aquesta mostra l'efecte de rotació de la Terra visible en el traç de les estrelles. Les estrelles deixen la seva llum marcada fent un traç semicircular sobre la imatge. Aquest tipus d'imatge astronòmica s'anomena fotografia circumpolar, perquè les estrelles semblen girar entorn d'un punt fix, molt pròxim a l'estrella Polar.

Aquest tipus de fotografia és molt senzilla de fer. Què cal?
1. una màquina de fotografiar que disposi de mode manual per tal de deixar l'obturador obert durant el temps que vulguem fer la fotografia.
2. és recomanable disposar d'un trípode per poder deixar la màquina immòbil durant tot el temps d'exposició.
3. cal també un disparador manual per no moure la màquina en el moment d'iniciar la fotografia.

Característiques de la foto:
- Canon 450D
- Exposició de 60 minuts
- ISO 400
- Obertura 3,5
- Objectiu 18-200mm
- Distancia focal 18mm

El problema principal d'aquest tipus d'imatge és l'alt soroll que es genera al ser una fotografia d'una exposició molt llarga. Aquest efecte s'accentuarà si la temperatura del lloc de la fotografia és alta. Si amplieu la imatge podreu apreciar el soroll.

La contaminació lumínica també és present a llocs remots com les illes Canàries. Tota la part dreta de la imatge està afectada per la llum d'un poble proper.

La imatge s'ha retocat amb Photoshop per ajustar nivells, corbes i eliminar soroll.

La Via Làctia sobre Sagitari

2011-10-16T19:07:00.002+02:00

La Via Làctia es mostra especialment espectacular a la zona de Sagitari. Aquesta fotografia mostra la part nord de la constel·lació on fa frontera amb les seves veïnes de l'Escut, el Serpent i Serpentari. En ella es poden apreciar gran quantitat d'objectes interessants: nebuloses, cúmuls oberts, cúmuls globulars...

La següent és la mateixa imatge amb algunes indicacions per situar alguns dels seus principals objectes.

Característiques de la imatge:
- Realitzades des d'Àger el 23/07/2011
- Càmera Canon 350D modificada
- ISO 400
- Objectiu 50 mm
- Pyggiback en una muntura G41
- 8 preses de 300 s + 8 Darks
- Sumades amb DSS (Deep Sky Stacker)
- Processades amb Photoshop i Gimp

Lluna en quart decreixent

2011-08-21T12:56:00.007+02:00

Aquesta és una imatge de la Lluna en quart decreixent presa des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Montsec el passat 24 de juliol.

Las imatges van ser preses a focus primari d'un telescopi Newton 200 sobre una muntura G41, totes amb ISO400 i temps d'exposició 1/500 s. Van ser un total de 90 fotografies que vaig sumar amb el programa Registax i processar molt lleugerament els nivells amb Photoshop.

Si compareu aquesta imatge amb la de l'entrada anterior del blog, podreu apreciar que en aquesta queden molt més definida la geografia lunar. En aquesta es poden apreciar clarament les grans carenes, els cràters, les muntanyes aïllades i els pics centrals d'alguns dels cràters, provocats per impactes de meteorits produïts fa milions d'anys.

La diferència amb la imatge de l'eclipsi de Lluna de l'entrada anterior està en l'angle d'incidència de la llum que arriba del Sol. En aquest cas la llum del Sol arriba amb 90 graus d'inclinació sobre la superfície de la cara de la Lluna que veiem. Això fa que les ombres dels craters, les parets de les valls, i les muntanyes quedin molt més allargades i es vegin perfectament definides. Es pot apreciar que quan més aprop del terminador (zona que separa la part il·luminada de la part d'ombra) millor es veuen els accidents geogràfics. Passa igual a la Terra, quan estem aprop de la posta o just després de la sortida del Sol, les ombres s'allarguen fent-les molt més visibles.

També es pot comparar aquesta imatge amb la que vaig fer fa temps amb la Lluna en quart creixent. Si ve aquella imatge va ser presa amb altres instruments, i per tan és diferent, es pot comparar per veure il·luminada just la part contraria de la Lluna.

Eclipsi total de Lluna 15/06/2011

2011-06-17T20:02:00.003+02:00

Altra vegada el cel ens ha ensenyat que la Terra és rodona!

Sembla difícil pensar que no fa tampoc tant temps la majoria de gent s'ho creia perquè els savis ho deien, però la seva lògica del dia a dia els mostrava que realment la Terra era plana. Això de fet encara ens ho podem aplicar a nosaltres mateixos. La diferència està en que nosaltres estem farts de veure la Terra des de l'espai gràcies a la gran quantitat de mitjans tecnològics que tenim avui en dia, però anys en darrera només es podia constatar que la Terra era rodona de formes indirectes.

Tot i que Eratòstenes ja afirmava el segle III a.C. que la Terra era rodona no es va poder provar definitivament fins que Magalhães i Elcano van acabar la primera volta al món el 1522.

Evidències de que la Terra és rodona en tenim sovint i una de les més freqüents que ens mostra la natura són els eclipsis de Lluna. En ells la Terra marca clarament la seva ombra arrodonida sobre la superfície de la Lluna, mostrant clarament la seva esfericitat.

Com a mostra es pot veure aquesta imatge que vaig fer durant la fase final de l'eclipsi des del terrat de casa amb l'agradable companyia d'uns quants veïns.

La imatge final és suma de 10 imatges preses amb l'equipament següent:

- Telescopi Scopos 66 sobre trípode fotogràfic
- Enfoc manual
- Càmera Canon EOS 450D a focus primari
- Velocitat 1/500
- ISO 400

Time Lapse al Pantà de Tarradets

2011-05-07T13:23:00.000+02:00

Moltes vegades passem tan ràpidament pels llocs que no som capaços de veure'n els detalls. Quan pares una mica d'atenció, fixant-te en els detalls, digerint cada segon, experimentant el moment fins i tot amb la pell, pots arribar a connectar d'una nova manera amb l'entorn i amb el món.
Altres vegades passa el contrari. No és fàcil observar els detalls del pas del temps. Ancorats al nostre temps vital no veiem aquelles coses que ocorren o que es perceben només en un període de temps més llarg.

Pantà de Tarradets from Jordi Artigas on Vimeo.

Fent aquest vídeo he aconseguit connectar amb aquestes dues realitats. Durant casi tres hores vaig estar capturant més de 400 fotografies del Pantà de Tarradets. Tot aquest temps observant l'entorn em va permetre veure detalls del lloc que no hauria apreciat gens en una visita ocasional. Al mateix temps veure el resultat del vídeo m'ha mostrat una segona realitat, permetent-me apreciar el pas del temps acceleradament per veure el moviment del món.

Montsec actiu

2011-04-03T21:01:00.000+02:00

Al Montsec hi conviuen moltes aficions. Aquest vídeo permet veure la combinació de dues d'elles. El parapent i l'astronomia.

Montsec actiu from Jordi Artigas on Vimeo.
Vídeo del Montsec on es poden veure dues de les activitats que si practiquen: el parapent i l'astronomia.

Realment el vídeo és un primer intent de fer una transició dia-nit. Dic un intent, perquè no tenia la bateria de la càmera prou carregada com per fer tot el vídeo sencer i vaig haver de canviar-la a mitat del procés. Es nota el moment del canvi en forma de salt de la imatge.
A l'inici del vídeo es veuen com unes mosques que es mouen per la imatge. Realment són els parapentistes que salten de la serra del Montsec i baixen cap a la vall d'Àger. Si feu una pausa a la imatge ho podreu comprovar.
Quan es comença a fer fosc es pot veure que van apareixent les estrelles per sobre del Montsec. Des dels observatoris la Serra del Montsec queda perpendicular a la direcció nord. Així quan observem el cel de sobre del Montsec estem veient el cel del nord. A la imatge no es pot arribar a apreciar l'estrella Polar que queda una mica més alta. El que si que es pot apreciar és el moviment circumpolar que descriuen les les estrelles al voltant d'aquest punt del firmament. Les estrelles anomenades circumpolars són les que no s'amaguen mai per sota de l'horitzó. Per tan sempre estan visibles. Depenent de la latitud de l'observador se'n veuran més o menys. Així si observéssiu el cel des del Pol Nord totes les estrelles que veuríeu serien circumpolars, ja que totes girarien al voltant del punt que us queda sobre del cap, el zenit.

El temps solar

2011-02-20T22:14:00.002+01:00

La setmana passada va sortir a la premsa una notícia sobre una forta erupció solar que podia afectar la Terra. Normalment a la premsa escrita i fins i tot a la televisiva es fa un enfoc una mica massa superficial d'aquests fenòmens i generen més dubtes que no pas qüestions resolen.

El Sol té un cicle d'activitat d'aproximadament 11 anys de durada. Durant aquest temps el Sol passa d'un estat de tranquil·litat relativa a un estat amb molta més activitat. Aquesta activitat ve descrita científicament per l'anomenat Nombre de Wolf. El que descriu aquesta xifra és el nombre relatiu de taques que presenta la superfície solar. És conegut que aquest nombre està relacionat directament amb l'activitat solar.

Per aclarir conceptes us diré que una taca solar és una zona del Sol que està a una temperatura superficial inferior (4000ºC) a la que té de mitjana la superfície solar, la fotosfera (6000ºC). Aquesta diferència de temperatura es tradueix òpticament amb una diferència de lluminositat.

Actualment el Sol està tornant a la fase de màxim del cicle. Per aquesta raó notícies com la d'aquesta passada setmana poden ser més usuals els propers mesos i, fins i tot, anys.

Una tempesta solar es produeix quan una forta erupció solar expulsa del Sol a gran velocitat una gran quantitat d'elements pesats com els protons. Els protons carregats positivament arriben a la Terra, interaccionen amb el seu camp magnètic i el distorsionen, i formen, per exemple, les famoses aurores boreals o aurores australs.

De totes maneres no se'n pot fer alarmisme d'aquest fenomen. Ha estat passant durant tota l'existència de la Terra. La mateixa Terra ens protegeix molt bé de l'efecte nociu que tindria aquest tipus de fenomen si no tinguéssim la Magnetosfera.

Certament però, a causa de la dependència de la societat moderna del subministrament d'energia elèctrica, actualment estem molt més exposats a aquests tipus de tempestes. Aquestes tempestes poden afectar les comunicacions molt directament i en el cas més extrem podrien arribar a afectar el subministrament elèctric de grans regions de la Terra. Actualment no tenim cap tipus de mesura que pugui contrarestar aquest tipus d'afectació. Es sistemes de distribució amb línies elèctriques d'alta tensió actuals poden induir-se amb aquestes tempestes magnètiques i generar avaries molt importants a les xarxes de distribució. La interconnexió de xarxes elèctriques entre països pot fer que el fenomen no tingui fronteres. Els països que estan a latituds més altes en poden ser els més afectats.

Per preveure l'efecte hi ha diversos satèl·lits artificials que constantment vigilen el Sol i que poden fer una previsió del temps solar. Així es pot saber amb antelació quan es produirà una tempesta solar com la de la setmana passada.

Aquí us deixo l'enllaç d'alguns d'aquests llocs que penso que són molt interessants:
Satèl·lit SOHO: http://sohowww.nascom.nasa.gov/home.html
Stereo: http://www.nasa.gov/mission_pages/stereo/main/index.html

Previsió de tempestes solars: http://www.spaceweather.com/
Vídeo de l'erupció solar de la setmana passada:
http://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News021411-xclass.html

Eclipsi parcial de Sol: una lluna molt calenta

2011-01-04T22:03:00.003+01:00

Aquest matí he pogut gaudir d'un eclipsi molt especial. El fet principal és que ha estat molt fàcil de veure. Si exceptuem que gairebé no es veu per culpa dels núvols, la resta ha estat bufar i fer ampolles!

Comparat amb la feinada que normalment tenim per veure un eclipsi de Sol (quasi sempre cal fer milers de quilòmetres sense cap garantia d'èxit), avui només hem hagut de matinar una mica.

M'he llevat i he anat a la feina com cada dia, però amb el telescopi i la càmera sota del braç. He pujat al terrat de l'edifici amb una temperatura més que fresqueta, i acompanyat d'alguns companys hem esperat que el Sol sortís primer de darrere del Tibidabo i després de darrere dels núvols.

Finalment amb paciència hem pogut veure el Sol flotant per sobre dels núvols amb una dansa elegant. Observant-lo amb ocular es podia apreciar al vell mig de l'esfera solar un grupet de taques força interessants.

Avui el Sol semblava ben bé una lluna creixent.

Per fer les fotos he utilitzat:

- Telescopi SCOPOS 66
- Càmera EOS 450D a focus primari
- ISO 100
- Temps d'exposició 1/8 s (la presentada)

Nit d'observació a Àger

2010-12-31T19:03:00.002+01:00

Nit d'observació a Àger from Jordi Artigas on Vimeo.
Nit d'observació als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.

Ja que aquest any no he estat massa prolífic amb l'astronomia, he decidit tancar-lo penjant un video Stop Motion que tenia fet des del febrer d'aquest any, però que no em decidia a publicar.

En ell podeu apreciar el moviment de varies constel·lacions en direcció a ponent. La primera constel·lació que es veu és Orió a la part central de la imatge. Es pot veure clarament el seu cinturó i aprop d'ell també s'aprecia la nevulosa M42, una de les nevuloses més impresionants, i que fins i tot és visible a simple vista. En podeu veure una ampliació detallada a http://laparadoxadolbers.blogspot.com/2009/01/estrenant.html. Just després d'Orió apareix la constel·lació de Canis Major, dins de la qual veureu l'estrella més brillant que es pot observar des de la Terra: Sírius, amb una magnitud aparent de -1,46. Per acabar el video veureu el pas d'un avió pel mig de la imatge, on queda finalment congelat a l'últim fotograma.

Per cert, els llums vermells que es veuen circulant són els dels companys dels observatoris que es mouen per dins del camp d'observació.

Dades tècniques:

- Càmera: Canon EOS 450D.
- Exposició: 30 segons
- ISO: 1600
- Interval: 20 segons
- Distància Focal: 18 mm
- Objectiu: Tamron 18-200 mm

El Montsec m'agrada

2010-03-12T18:45:00.008+01:00

Moltes vegades, quan observo el cel durant hores, hi ha moments en els quals no sé molt bé si jo observo el cel o és ell el que m'observa a mi. Sigui com sigui, tinc la sensació de formar part d'un tot indissociable, un tot que m'aporta pau i serenor. És per això que, amb aquesta foto, voldria agrair al Montsec aquests moments tan especials.

Gràcies Mario per la teva cal·ligrafia!

Inauguració nou web Agrupació Astronòmica de Sabadell

2010-01-12T21:10:00.010+01:00

Cal que feu un volt per la nova pàgina web de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. El nou web intenta ajustar-se als canvis de tecnologia (Web 2.0) i fer d'aquesta manera més participativa l'astronomia. Com sempre, la divulgació és l'objectiu principal de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i, per tant, s'han obert continguts al públic en general que abans eren exclusius per als socis.
Us poso l'enllaç de la nova pàgina web, http://www.astrosabadell.cat.

Jo participo activament a la web a través del bloc que s'ha creat per als Observatoris que l'Agrupació té al Montsec (Àger), i on jo tinc el meu observatori, a l'enllaç:
http://montsec.astrosabadell.org/.

Vídeo eclipsi total de Sol 2009

2009-08-31T20:08:00.009+02:00

Eclipsi total de Sol 2009 from Jordi Artigas on Vimeo.

En aquest vídeo es pot apreciar perfectament el canvi que es produeix de lluminositat quan arriba el moment de la totalitat d'una eclipsi de Sol: la llum ambiental va disminuint d'una forma progressiva, però molt marcada. Finalment sembla que realment s'hagi fet de nit, fins al punt que les granotes comencen a raucar tal com si ens diguessin bona nit! Al mateix temps el ànecs que estaven nedant pel llac que hi havia al costat van anar tranquilament als seus caus a dormir... però va ser un son que no va durar més de 6 minuts. Tot i així, pels que ho vàrem poder veure, aquests 6 minuts van ser fantàstics i memorables.
Moltes gràcies Carme per deixar-me compartir el teu vídeo al blog.

Una nit d'estiu amb molt moviment

2009-08-23T22:37:00.006+02:00

Nit d'estiu amb moviment from Jordi Artigas on Vimeo.

Aquest estiu és una sorpresa contínua! Després d'unes vacances a la Xina que han estat fantàstiques, la tornada a la feina ha vingut acompanyada d'unes setmanes genials! Instal·lats a casa de la Lluna i del Jordi, a Sant Llorenç Savall, estem passant uns dies molt especials! És gairebé com estar de càmping: la fresca ens acompanya, quasi durant tot el dia campem per fora, passejant la Nella, menjant a la fresca, contemplant el silenci...
Aprofitant aquest espai tan privilegiat he pogut provar la tècnica Stop Motion. Aquesta tècnica de fotografia convertida en vídeo permet veure el moviment del cel a càmera ràpida. Per aquest vídeo de 19 segons de durada he fet servir:

- 284 fotografies (inici 22:04 TU, fí 00:49 TU)
- Cada fotografia és de 19" de durada fetes a intervals de 20"
- Càmera Canon 350D modificada
- Objectiu Tamron 18-200 posat a 18 mm
- ISO 1600
- F 3,5
- Cada segon de vídeo conté 15 fotografies

L'astre més brillant que es pot veure és Júpiter. Es va desplaçant d'est a oest just a sobre de la teulada de la casa. En l'inici es pot veure com es mou part de la constel·lació de l'Aquila, amb la seva estrella més brillant: Altaïr, que ràpidament desapareix per l'oest. Al seu costat est apareix Delphinus, que va saltant pels cels. Júpiter és a la constel·lació de Capricornus, i just a darrere apareixeran els estels d'Aquarius. Cap al final del vídeo, es veuen també alguns dels estels de Piscis. Per sobre seu van apareixent part dels estels del gegant Pegasus. Encara que pràcticament impossibles de veure també hi ha els planetes Urà i Neptú circulant per la imatge.

Moltes gràcies Lluna i Jordi per aquest regal.

Eclipsi total de Sol 2009

2009-07-29T17:40:00.007+02:00

Les vacances d'aquest any han estat força especials. A més de fer un recorregut per la Xina, l'objectiu ha estat anar a observar l'eclipsi total de Sol més llarg del segle XXI.
El dia abans de l'eclipsi la previsió meteorològica era nefasta. Es preveien tempestes i pluja a la localitat d'Anji. Vam intentar sense èxit canviar el lloc d'observació i deplaçar-lo un 450 Km cap a l'oest. La burocràcia xinesa i la poca col·laboració del guia local ho van impedir.
Finalment encara vàrem tenir sort i vàrem poder observar l'eclipsi, en gran part entre el núvols. L'experiència va ser fantàstica: en el moment de la totalitat fins i tot els gripaus es van emocionar i van començar el seu cant de bona nit.

Per veure més fotos de l'eclipci podeu mirar aquest link:
http://www.boston.com/bigpicture/2009/07/the_longest_solar_eclipse_of_t.html

S'acosta el cel del sud

2009-06-02T22:23:00.007+02:00

Aquesta imatge va ser presa el passat dia 3 de maig, a les 02:30, als observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Àger. En ella es pot veure el cel al sud. Durant aquest propers mesos podrem anar apreciant com la Via Làctia va apareixent per l'horitzó. A la foto es poden veure les constel·lacions de Escorpí i Sagitari. Aquesta última ens indica la direcció del centre de la nostra galàxia.
També, desgraciadament, es pot apreciar la contaminació lumínica que genera la ciutat de Balaguer. Aquesta contaminació lumínica és la que impedeix que els que fem astrofotografia puguem gaudir de les parts del cel més afectades. Qualsevol fotografia feta sobre aquesta part del cel queda cremada per aquesta llum contaminant.

Una foto pels cranc!

2009-05-01T00:10:00.007+02:00

Aquesta foto la veig fer pel Xavi Salomó, però també la comparteixo amb tots els que sigueu cranc! No és una molt bona foto, però podeu veure els cúmuls oberts del Pessebre M44 i M67.

Estrenant!!!

2009-01-25T19:35:00.005+01:00

Amb l'arribada del nou any he estrenat una nova muntura pel telescopi i també la càmera Canon 350, a la qual he substituït el filtre original per un que permet el pas de la llum infraroja. Aquesta és la primera foto que faig amb aquesta configuració:
Newton 200 sense corrector de coma
Canon 350 amb filtre substituït
Muntura G41 amb FS2
Guiat amb Scopos 66 + CCD Luna + MaximDL

Son 5 fotos de 5 minuts a ISO400 + dark, sumat amb DeepSkyStacker
El processat s'ha fet ràpidament, PI 1.0. + Photoshop CS3

El cel en moviment

2009-01-01T21:07:00.007+01:00

Per començar l'any amb una mica de poesia visual podeu veure aquest vídeo. Fet a base de seqüències de fotos, que després s'han unit per formar el vídeo, son una nova manera de veure el cel. Si no en teniu prou podeu visitar la pàgina de l'autor Till Credner a http://www.theskyinmotion.com/
Per a mi és una petita joia.

Lluna en quart creixent

2008-12-10T20:59:00.008+01:00

La Lluna sempre crea admiració a qui no la veu freqüentment des d'un telescopi. Jo feia dies que no la mirava i aprofitant que estrenava un nou telescopi, un Scopos 66, el vaig apuntar cap a ella i em vaig tornar a emocionar amb la seva bellesa. Aprofitant vaig fer unes fotos amb la CANON 350D. Un cop sumades amb DSS i processades amb el PixInsight LE 1.0 va quedar la que us mostro.

Júpiter i Stromboli

2008-09-18T23:15:00.006+02:00

L'astronomia permet contemplar l'univers des de molts punts de vista diferents. A vegades et porta a poder gaudir de l'entorn amb instants que poden ser màgics. Aquest va ser per mi un d'aquests moments màgics. Un cel fosc en una illa com Stromboli i amb el seu volcà actiu va ser una experiència fantàstic.

Com se soluciona la paradoxa del microones?

2008-07-16T23:22:00.002+02:00

A l'època en la qual es va formular aquesta paradoxa (1826) es creia que l'univers era infinit en l'espai i en el temps. Si això fos cert, la nit no existiria tal com la coneixem ja que ens hauria d'arribar la llum de les estrelles més llunyanes miréssim on miréssim del firmament. Com que efectivament no veiem el cel il·luminat permanentment la conclusió és que com a mínim les estrelles del firmament no son eternes. Si l'univers te una edat finita i la velocitat de la llum és finita, llavors només podem veure fins a una distància finita i per tan no tenim cap garantia de veure una estrella a qualsevol lloc del cel on mirem. També podríem pensar que si l'origen de l'univers és l'anomenat Big Bang hauríem de veure el remenen d'aquest inici tant energètic. Segons la teoria del Big Bang no ho veiem pràcticament ja que l'expansió de l'univers fa que aquesta energia s’hagi desplaçat de l’espectre de llum visible cap a la radiació de microones.
Així que demà quan us escalfeu la llet al microones penseu que potser l'origen de l'univers te el mateix especte!
Per més informació a Viquipèdia: La paradoxa d'Olbers