diumenge, 20 d’octubre del 2013

IC434, el cavall de les nebuloses

Poques nebuloses tenen tanta bellesa plàstica com la IC434. Dins d'aquesta gran nebulosa brillant podem trobar altres elements que la fan molt especial. El més conegut és la nebulosa fosca del Cavall B33.

La nebulosa del Cavall és un dels objectes més fotografiats pels astrofotògrafs i de fet s'entén perquè la seva forma és clarament identificable i distingible per tothom. Aquesta nebulosa està situada a prop d'una de les estrelles principals de la constel·lació d'Orió. A la imatge, aquest estel és l'element més brillant que s'observa al centre. Es tracta de l'estrella zeta orionis o Alnitak. Si la busqueu a la constel·lació d'Orió la podreu trobar al seu cinturó d'Orió on és l'estrella de més a l'esquerra.

Aquest tipus de nebuloses són visibles gràcies a què els núvols de pols que les formen tapen altres parts il·luminades d'ella mateixa o d'altres nebuloses que sí que ho estan.


Aquesta imatge en blanc i negre mostra aquest conjunt. Va ser presa el desembre de l'any passat des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec. L'equip utilitzat va ser el següent:
  • Telescopi Scopos ED66, sobre muntura G41. 
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 8 Exposicions de 300 segons amb ISO 800.
  • Sumades amb DSS.
  • Processades amb Photoshop.
Com a detall ampliat del conjunt el dia següent vaig fer la mateixa fotografia però amb un altre telescopi. En aquesta ocasió la imatge va ser presa en color, cosa que fa que resulti encara més espectacular.


Característiques:
  • Telescopi Newton 200, sobre muntura G41.
  • Càmera Canon 350D sense filtre IR.
  • 1 sola imatge de 900 segons amb ISO 800.
  • Processada amb Photoshop.
Les dues imatges pateixen de diversos defectes que evidentment s'aprecien i que espero poder corregir en el futur. Els més evidents són:
  • Seguiment defectuós que es pot apreciar amb l'allargament de les estrelles més petites.
  • Coma provocat per l'òptica del propi telescopi i per no disposar de corrector.
  • Col·limació millorable del telescopi Newton. 



divendres, 19 d’abril del 2013

Time Lapse gastronòmic a la Casa Groga

Fer un Time Lapse no és difícil, però poder-lo fer des d'una casa amb totes les comoditats del món,  entre amics i tot gaudint d'un sopar... això és un privilegi majúscul!

Les imatges vas ser preses el dia 7 d'abril entre les 21:24 i les 00:39 del dia 8. En total són 235 fotografies. En elles s'aprecia clarament les constel·lacions de l'Óssa Major i de l'Óssa Menor. A l'extrem del braç d'aquesta última podem observar l'estrella Polar, que marca l'eix sobre el qual sembla giri tot el firmament. Es pot reconèixer fàcilment ja que és l'únic estel que sembla fix. De totes formes aquest també presenta una petita rotació pel fet de no estar situat exactament al centre del l'eix de rotació de la terra, cosa que fa que es mogui en un petit arc.


Dades de les fotografies:

Per muntar el vídeo s'han unit les 235 fotos a 15 frames per segon. Així en total surt un vídeo de 16 segons amb fotografies individuals amb les següents característiques:

- Càmera Canon 450D sobre trípode
- Objectiu Tamron 18-200 mm a 18 focal
- Obertura f 5,6
- ISO 800
- 25 segons d'exposició
- 25 segons d'interval entre cada fotografia
- Les imatges es van fer en RAW i van se processades en bloc amb Lightroom 4

Aprofitant la seqüència de fotografies he provat també una eina gratuïta que no coneixia i que serveix per  generar una imatge circumpolar a partir de les imatges fetes en seqüència. Aquesta eina és diu Startrails  i m'ha sorprès gratament. Tot i que les fotografies es van fer amb una separació entre elles massa gran, i això fa que a la imatge resultant acabin apareixent certs forats no desitjats a les traces deixades pels estels, estic content del resultat. Aquests forats es poden apreciar més a la part més allunyada del centre de rotació, allà on el moviment angular és més ràpid.

Si ens hi fixem també queda marcat el pas d'un avió i el d'un estel fugaç. L'estel apareix just a sota de la teulada de la casa.


Agrair als maitaners la seva companyia i molt especialment a la Gloria i el Jaume per ser uns amfitrions esplèndids.

dilluns, 8 d’abril del 2013

El cometa PanStarrs des de Sabadell

El cometa PanStarrs (C/2011 L4) és visible durant aquests dies de maig i abril.

Aquestes són algunes de les fotografies que vaig poder fer des del terrat de casa el passat dia 14/03/2013 entre les 20:00 i les 20:25.


Es observable a llocs on el cel sigui una mica fosc i millor amb l'ajuda d'uns prismàtics.




El següent és un vídeo muntat a partir de varies de les fotografies fetes on s'aprecia com el cometa es va ponent cal a l'horitzó oest.



Totes les fotografies són fetes amb:

- Càmera Canon 450D
- Objectiu Tamron 18-200 mm a diferents focals, segons la fotografia
- Obertura 6,3
- Temps d'exposició 6, 8 o 13 s, segons la fotografia
- ISO 400

dissabte, 23 de febrer del 2013

2012 DA14, una asteroide fugaç

El passat dia 15 ens vam despertar amb unes espectaculars imatges de l'entrada d'un meteorit a l'atmosfera terrestre. El bòlid que es va presenciar als Urals va ser realment el més important que s'ha filmat mai. Considerat un dels més grans dels últims cent anys, es creu que no feia més de 17 metres, però va se capaç de fer grans desperfectes i molts ferits.

El bòlid va coincidir amb un altra fenomen astronòmic important, el pas del NEO 2012 DA14. Aquest NEO (Near Earth Object), descobert per l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) l'any passat, i la caiguda del meteorit no tenien cap relació entre ells, però la coincidència va fer que es tornes a parlar molt de la possibilitat d'una catàstrofe per l'impacte d'un astre d'aquestes característiques contra la Terra.

Amb la curiositat de qualsevol aficionat a l'astronomia vaig intentar fer fotografies de l'asteroide aprofitant el cel d'Àger. De seguida vaig veure que no era tan fàcil observar-lo com a vegades sembla quan escoltes depèn de quins comentaris televisius, però bé finalment vaig poder fer algunes fotografies on es pot apreciar el ràpid moviment de l'asteroide.


A la foto apareix com una línia fina al mig de la imatge, res massa espectacular, observat a una distància de menys de 30.000 Km, per sota dels satèl·lits geoestacionaris. Efectivament si aquest NEO arribés a xocar amb la Terra segur que ho seria molt d'espectacular, però no faria ni mica de gràcia. Amb el seus aproximadament 50 m de diàmetre generaria una explosió que no es recordaria pas com una anècdota.

La línia que marca a la foto l'asteroide és provocada pel seu moviment durant els 30 segons d'exposició. El telescopi seguia la rotació de la Terra per mantenir les estrelles puntuals i el moviment es reflecteix d'aquesta forma exclusivament a l'asteroide a través d'aquest traç.

A continuació es pot veure un vídeo muntatge de les diferents preses on es pot apreciar millor el moviment pas a pas de l'asteroide. En aquest vídeo es va ressituar el telescopi en dues ocasions per poder seguir el ràpid moviment de l'asteroide i això es pot apreciar en que el fons del cel canvia varies vegades. En total son 30 segons de vídeo que corresponen aproximadament a una hora de seguiment de l'asteroide.



Informació fotos:
- Lloc Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec
- Data 15/02/2013 de 22:08 TU a 23:08 TU
- Càmera Canon 350D sense filtre IR
- Telescopi Scopos ED APO 66/400
- Muntura G41
- ISO 400
- 30 segons d'exposició
- Tractament amb Photoshop: nivells i soroll