dilluns, 7 de maig de 2012

La super Lluna del 2012

De forma recurrent la fase de Lluna plena coincideix amb la  màxima aproximació de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra (moment anomenat perigeu). Quan això es dóna es produeix un doble efecte: per una part la menor distància de la Lluna respecte la Terra augmenta el seu diàmetre aparent i, per l'altre, l'efecte òptic de veure la Lluna arran de l'horitzó i poder-la comparar amb objectes terrestres quotidians fa que aquesta sembli més gran. Quan es donen aquestes dues circumstàncies podem veure una Lluna espectacular que val la pena observar. Certament la Lluna s'ha pogut veure un 13% més gran i un 30% més lluminosa que quan es dóna el mateix cas però està a la seva posició orbital més allunyada, o afeli.



Jo tampoc me n'he pogut estar i ahir vaig fer alguna foto a la Super Lluna d'aquest any. El paisatge no és  precisament una meravella, però té la comoditat d'estar feta des del terrat de casa.

2 comentaris:

Mario ha dit...

Hola Jordi,

Jo la veritat és que mirant-ho detingudament, no he sigut capaç al menys a simple vista, de percebre cap diferència amb una lluna plena habitual.

Quin % hauria sigut necessari "creixer" per tal que fos ben notori l´efecte?

Salut

jeam ha dit...

Bé, doncs jo tampoc no vaig veure una diferència espectacular. L'ideal seria fer ara una foto idèntica per poder comparar els tamanys. Suposo que si les tinguèssim les dues de costat es notaria molt més la diferència!

Ens haurem d'esperar a capturar un nou satèl·lit!!! he, he, he ;-)