diumenge, 4 de desembre del 2011

Circumpolar a Fuerteventura, un cel diferent

Sovint quan marxo de viatge a llocs nous m'agrada aprofitar per fer alguna fotografia del cel de l'indret. Si teniu la sort de poder viatjar de tan en tan, aprofiteu alguna nit, quan esteu en un lloc fosc i apartat, per observar el cel. Molts cops només intentant localitzar l'estrella Polar ja en tens prou per adonar-te que el cel es veu des d'una nova perspectiva. L'estrella Polar està alineada aproximadament amb l'eix de la Terra i per això ens permet localitzar ràpidament el nord geogràfic. Així mateix ens permet saber aproximadament la latitud on ens trobem respecte l'equador. Aquesta informació bàsica de localització geogràfica us permet veure que esteu a un lloc diferent respecte al que normalment viviu. Si aneu a l'hemisferi sud el problema  serà que no podreu veure l'estrella Polar i per contra veureu un cel molt diferent. A la zona sud no hi ha una estrella tan visible com la Polar que us permeti orientar-vos en aquella direcció, però podeu buscar fàcilment la constel·lació anomenada Creu del Sud que apunta aproximadament cap allà.



Aprofitant el viatge d'estiu a Fuerteventura vaig fer la foto d'aquesta entrada. Aquesta mostra l'efecte de rotació de la Terra visible en el traç de les estrelles. Les estrelles deixen la seva llum marcada fent un traç semicircular sobre la imatge. Aquest tipus d'imatge astronòmica s'anomena fotografia circumpolar, perquè les estrelles semblen girar entorn d'un punt fix, molt pròxim a l'estrella Polar.

Aquest tipus de fotografia és molt senzilla de fer. Què cal?
1. una màquina de fotografiar que disposi de mode manual per tal de deixar l'obturador obert durant el temps que vulguem fer la fotografia.
2. és recomanable disposar d'un trípode per poder deixar la màquina immòbil durant tot el temps d'exposició.
3. cal també un disparador manual per no moure la màquina en el moment d'iniciar la fotografia.

Característiques de la foto:
- Canon 450D
- Exposició de 60 minuts
- ISO 400
- Obertura 3,5
- Objectiu 18-200mm
- Distancia focal 18mm

El problema principal d'aquest tipus d'imatge és l'alt soroll que es genera al ser una fotografia d'una exposició molt llarga. Aquest efecte s'accentuarà si la temperatura del lloc de la fotografia és alta. Si amplieu la imatge podreu apreciar el soroll.

La contaminació lumínica també és present a llocs remots com les illes Canàries. Tota la part dreta de la imatge està afectada per la llum d'un poble proper.

La imatge s'ha retocat amb Photoshop per ajustar nivells, corbes i eliminar soroll.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La Via Làctia sobre Sagitari

La Via Làctia es mostra especialment espectacular a la zona de Sagitari. Aquesta fotografia mostra la part nord de la constel·lació on fa frontera amb les seves veïnes de l'Escut, el Serpent i Serpentari.  En ella es poden apreciar gran quantitat d'objectes interessants: nebuloses, cúmuls oberts, cúmuls globulars...



La següent és la mateixa imatge amb algunes indicacions per situar alguns dels seus principals objectes.


Característiques de la imatge:
- Realitzades des d'Àger el 23/07/2011
- Càmera Canon 350D modificada
- ISO 400
- Objectiu 50 mm
- Piggyback en una muntura G41
- 8 preses de 300 s + 8 Darks
- Sumades amb DSS (Deep Sky Stacker)
- Processades amb Photoshop i Gimp

diumenge, 21 d’agost del 2011

Lluna en quart decreixent

Aquesta és una imatge de la Lluna en quart decreixent presa des dels Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell a Montsec el passat 24 de juliol.


Las imatges van ser preses a focus primari d'un telescopi Newton 200 sobre una muntura G41, totes amb ISO400 i temps d'exposició 1/500 s. Van ser un total de 90 fotografies que vaig sumar amb el programa Registax i processar molt lleugerament els nivells amb Photoshop.

Si compareu aquesta  imatge amb la de l'entrada anterior del blog, podreu apreciar que en aquesta queden molt més definida la geografia lunar. En aquesta es poden apreciar clarament les grans carenes, els cràters, les muntanyes aïllades i els pics centrals d'alguns dels cràters, provocats per impactes de meteorits produïts fa milions d'anys.

La diferència amb la imatge de l'eclipsi de Lluna de l'entrada anterior està en l'angle d'incidència de la llum que arriba del Sol. En aquest cas la llum del Sol arriba amb 90 graus d'inclinació sobre la superfície de la cara de la Lluna que veiem. Això fa que les ombres dels craters, les parets de les valls, i les muntanyes quedin molt més allargades i es vegin perfectament definides. Es pot apreciar que quan més aprop del terminador (zona que separa la part il·luminada de la part d'ombra) millor es veuen els accidents geogràfics. Passa igual a la Terra, quan estem aprop de la posta o just després de la sortida del Sol, les ombres s'allarguen fent-les molt més visibles.

També es pot comparar aquesta imatge amb la que vaig fer fa temps amb la Lluna en quart creixent. Si ve aquella imatge va ser presa amb altres instruments, i per tan és diferent, es pot comparar per veure il·luminada just la part contraria de la Lluna.

divendres, 17 de juny del 2011

Eclipsi total de Lluna 15/06/2011

Altra vegada el cel ens ha ensenyat que la Terra és rodona!

Sembla difícil pensar que no fa tampoc tant temps la majoria de gent s'ho creia perquè els savis ho deien, però la seva lògica del dia a dia els mostrava que realment la Terra era plana. Això de fet encara ens ho podem aplicar a nosaltres mateixos. La diferència està en que nosaltres estem farts de veure la Terra des de l'espai gràcies a la gran quantitat de mitjans tecnològics que tenim avui en dia, però anys en darrera només es podia constatar que la Terra era rodona de formes indirectes.

Tot i que Eratòstenes ja afirmava el segle III a.C. que la Terra era rodona no es va poder provar definitivament fins que Magalhães i Elcano van acabar la primera volta al món el 1522.

Evidències de que la Terra és rodona en tenim sovint i una de les més freqüents que ens mostra la natura són els eclipsis de Lluna. En ells la Terra marca clarament la seva ombra arrodonida sobre la superfície de la Lluna, mostrant clarament la seva esfericitat.

Com a mostra es pot veure aquesta imatge que vaig fer durant la fase final de l'eclipsi des del terrat de casa amb l'agradable companyia d'uns quants veïns.


La imatge final és suma de 10 imatges preses amb l'equipament següent:

- Telescopi Scopos 66 sobre trípode fotogràfic
- Enfoc manual
- Càmera Canon EOS 450D a focus primari
- Velocitat 1/500
- ISO 400

dissabte, 7 de maig del 2011

Time Lapse al Pantà de Tarradets

Moltes vegades passem tan ràpidament pels llocs que no som capaços de veure'n els detalls. Quan pares una mica d'atenció, fixant-te en els detalls, digerint cada segon, experimentant el moment fins i tot amb la pell, pots arribar a connectar d'una nova manera amb l'entorn i amb el món.
Altres vegades passa el contrari. No és fàcil observar els detalls del pas del temps. Ancorats al nostre temps vital no veiem aquelles coses que ocorren o que es perceben només en un període de temps més llarg.


Pantà de Tarradets from Jordi Artigas on Vimeo.

Fent aquest vídeo he aconseguit connectar amb aquestes dues realitats. Durant casi tres hores vaig estar capturant més de 400 fotografies del Pantà de Tarradets. Tot aquest temps observant l'entorn em va permetre veure detalls del lloc que no hauria apreciat gens en una visita ocasional. Al mateix temps veure el resultat del vídeo m'ha mostrat una segona realitat, permetent-me apreciar el pas del temps acceleradament per veure el moviment del món.
 

diumenge, 3 d’abril del 2011

Montsec actiu

Al Montsec hi conviuen moltes aficions. Aquest vídeo permet veure la combinació de dues d'elles. El parapent i l'astronomia.


Montsec actiu from Jordi Artigas on Vimeo.
Vídeo del Montsec on es poden veure dues de les activitats que si practiquen: el parapent i l'astronomia.

Realment el vídeo és un primer intent de fer una transició dia-nit. Dic un intent, perquè no tenia la bateria de la càmera prou carregada com per fer tot el vídeo sencer i vaig haver de canviar-la a mitat del procés. Es nota el moment del canvi en forma de salt de la imatge.
A l'inici del vídeo es veuen com unes mosques que es mouen per la imatge. Realment són els parapentistes que salten de la serra del Montsec i baixen cap a la vall d'Àger. Si feu una pausa a la imatge ho podreu comprovar.
Quan es comença a fer fosc es pot veure que van apareixent les estrelles per sobre del Montsec. Des dels observatoris la Serra del Montsec queda perpendicular a la direcció nord. Així quan observem el cel de sobre del Montsec estem veient el cel del nord. A la imatge no es pot arribar a apreciar l'estrella Polar que queda una mica més alta. El que si que es pot apreciar és el moviment circumpolar que descriuen les les estrelles al voltant d'aquest punt del firmament. Les estrelles anomenades circumpolars són les que no s'amaguen mai per sota de l'horitzó. Per tan sempre estan visibles. Depenent de la latitud de l'observador se'n veuran més o menys. Així si observéssiu el cel des del Pol Nord totes les estrelles que veuríeu serien circumpolars, ja que totes girarien al voltant del punt que us queda sobre del cap, el zenit.

diumenge, 20 de febrer del 2011

El temps solar

La setmana passada va sortir a la premsa una notícia sobre una forta erupció solar que podia afectar la Terra. Normalment a la premsa escrita i fins i tot a la televisiva es fa un enfoc una mica massa superficial d'aquests fenòmens i generen més dubtes que no pas qüestions resolen.

El Sol té un cicle d'activitat d'aproximadament 11 anys de durada. Durant aquest temps el Sol passa d'un estat de tranquil·litat relativa a un estat amb molta més activitat. Aquesta activitat ve descrita científicament per l'anomenat Nombre de Wolf. El que descriu aquesta xifra és el nombre relatiu de taques que presenta la superfície solar. És conegut que aquest nombre està relacionat directament amb l'activitat solar.

Per aclarir conceptes us diré que una taca solar és una zona del Sol que està a una temperatura superficial inferior (4000ºC) a la que té de mitjana la superfície solar, la fotosfera (6000ºC). Aquesta diferència de temperatura es tradueix òpticament amb una diferència de lluminositat.

Actualment el Sol està tornant a la fase de màxim del cicle. Per aquesta raó notícies com la d'aquesta passada setmana poden ser més usuals els propers mesos i, fins i tot, anys.

Una tempesta solar es produeix quan una forta erupció solar expulsa del Sol a gran velocitat una gran quantitat d'elements pesats com els protons. Els protons carregats positivament arriben a la Terra, interaccionen amb el seu camp magnètic i el distorsionen, i formen, per exemple, les famoses aurores boreals o aurores australs.


De totes maneres no se'n pot fer alarmisme d'aquest fenomen. Ha estat passant durant tota l'existència de la Terra. La mateixa Terra ens protegeix molt bé de l'efecte nociu que tindria aquest tipus de fenomen si no tinguéssim la Magnetosfera.

Certament però, a causa de la dependència de la societat moderna del subministrament d'energia elèctrica, actualment estem molt més exposats a aquests tipus de tempestes. Aquestes tempestes poden afectar les comunicacions molt directament i en el cas més extrem podrien arribar a afectar el subministrament elèctric de grans regions de la Terra. Actualment no tenim cap tipus de mesura que pugui contrarestar aquest tipus d'afectació. Es sistemes de distribució amb línies elèctriques d'alta tensió actuals poden induir-se amb aquestes tempestes magnètiques i generar avaries molt importants a les xarxes de distribució. La interconnexió de xarxes elèctriques entre països pot fer que el fenomen no tingui fronteres. Els països que estan a latituds més altes en poden ser els més afectats.

Per preveure l'efecte hi ha diversos satèl·lits artificials que constantment vigilen el Sol i que poden fer una previsió del temps solar. Així es pot saber amb antelació quan es produirà una tempesta solar com la de la setmana passada.

Aquí us deixo l'enllaç d'alguns d'aquests llocs que penso que són molt interessants:
Satèl·lit SOHO: http://sohowww.nascom.nasa.gov/home.html
Stereo: http://www.nasa.gov/mission_pages/stereo/main/index.html

Previsió de tempestes solars: http://www.spaceweather.com/
Vídeo de l'erupció solar de la setmana passada:
http://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News021411-xclass.html

dimarts, 4 de gener del 2011

Eclipsi parcial de Sol: una lluna molt calenta


Aquest matí he pogut gaudir d'un eclipsi molt especial. El fet principal és que ha estat molt fàcil de veure. Si exceptuem que gairebé no es veu per culpa dels núvols, la resta ha estat bufar i fer ampolles!

Comparat amb la feinada que normalment tenim per veure un eclipsi de Sol (quasi sempre cal fer milers de quilòmetres sense cap garantia d'èxit), avui només hem hagut de matinar una mica.

M'he llevat i he anat a la feina com cada dia, però amb el telescopi i la càmera sota del braç. He pujat al terrat de l'edifici amb una temperatura més que fresqueta, i acompanyat d'alguns companys hem esperat que el Sol sortís primer de darrere del Tibidabo i després de darrere dels núvols.

Finalment amb paciència hem pogut veure el Sol flotant per sobre dels núvols amb una dansa elegant. Observant-lo amb ocular es podia apreciar al vell mig de l'esfera solar un grupet de taques força interessants.

Avui el Sol semblava ben bé una lluna creixent.

Per fer les fotos he utilitzat:

- Telescopi SCOPOS 66
- Càmera EOS 450D a focus primari
- ISO 100
- Temps d'exposició 1/8 s (la presentada)